Lo CIRDÒC : Centre Inter-regional de Desvolopament de l’Occitan

Lo CIRDÒC es una granda mediatèca occitana. Recampa e apara un fons documentari de gaireben 70 000 obratges.
Lo CIRDÒC es presidit pel Sénher Eric Andrieu, qu’es a l’encòp vicepresident del Conselh Regional de Lengadòc-Rosselhon.
Nascut en 1998 de la volontat comuna de la Region Lengadòc-Rosselhon e de la Vila de Besièrs, Lo CIRDÒC prenguèt la seguida de l’associacion lei de 1901 dicha lo C.I.D.O (Centre Internacional de Documentacion Occitana) qu’Ives Roqueta, escrivan, Jaume Boisgontièr, universitari e lo Doctor Robèrt Sirc, adjonch del conse de Besièrs, fondèron en 1975 amb lo sosten de Pèire Brousse, conse de la vila a l’epòca. Lo CIDO menèt una accion vigorosa per recampar de documents e obrir la primièra bibliotèca dedicada al patrimòni occitan. Encarat a d’unas dificultats, acabèt en 1996. Ives Roqueta donèt lo fons documentari a la vila de Besièrs.
En 1998 e 1999, la Region Lengadòc-Rosselhon financèt un bastiment nòu per i installar Lo CIRDÒC. La vila de Besièrs donèt lo terren e lo fons documentari que li veniá del CIDO.
En 2006, Lo CIRDÒC signèt una convencion amb la Bibliotèca nacionala de França e venguèt l’establiment de referéncia pel domeni de la lenga e de la cultura occitana.
Lo CIRDÒC se cargava d’alestir una bibliografia occitana correnta e progressivament retrospectiva. Deviá tanben recensar los fons documentaris occitans.
A l’epòca la Region Lengadòc-Rosselhon enaucèt pro son sosten financièr per que se pòsca embauchar un conservator diplomat cargat de menar lo prètzfach. Uèi la bibliografia occitana de las annadas 2002 fins a 2006 es en linha a posita del mond. Ne sortirà lèu una edicion papièr.
Se pòt dire que Lo CIRDÒC fa per la lenga occitana çò que la Bibliotèca nacionala de França fa per la lenga francesa. A una vocacion inter-regionala e lo sindicat mixte que lo gerís es dobèrt. Lo CIRDÒC participa a las rets grandas de la documentacion e de las bibliotècas e mediatècas tan coma de las universitats, al nivèl dels departaments, de las regions e quitament fòra França.
Lo CIRDÒC benefícia d’installacion modèrnas e de mejans tecnologics de qualitat. Lo bastiment prepausa un espaci per presentar de mòstras e organizar de conferéncias.
Al primièr estanci los legeires dispausan d’una polida sala de lectura ont pòdon consultar confortabalement los documents de lor causida. Un espaci « escotar » permet de descobrir de musica occitana.

Al segond estanci, de salas especializadas abrigan los documents que cal catalogar o aparar e de burèus aculhisson lo personal cargat de tractar o d’equipar las colleccions.
Lo CIRDÒC, que festèja dètz ans de vida en 2009, dispausa de mejans en general desconeguts pel domeni occitan. Ten le fons documentari occitan pus bèl de totes los que son coneguts. Enriquesís de longa aquel fons documentari e cèrca de crompar totes los documents publicats en lenga nòstra.
Las colleccions que Lo CIRDÒC n’assegura la conservacion e lo catalogatge, s’estructuran en cinc departaments. La bibliotèca (imprimits, libres, fons ancian), las revistas e periodics, la sonotèca e lo fons musical, l’iconotèca, la vidèo-filmotèca.
Lo CIRDÒC benefícia d’installacion modèrnas e de mejans tecnologics de qualitat. Lo bastiment prepausa un espaci per presentar de mòstras e organizar de conferéncias.
Al primièr estanci los legeires dispausan d’una polida sala de lectura ont pòdon consultar confortabalement los documents de lor causida. Un espaci « escotar » permet de descobrir de musica occitana.

Al segond estanci, de salas especializadas abrigan los documents que cal catalogar o aparar e de burèus aculhisson lo personal cargat de tractar o d’equipar las colleccions.
Lo CIRDÒC, que festèja dètz ans de vida en 2009, dispausa de mejans en general desconeguts pel domeni occitan. Ten le fons documentari occitan pus bèl de totes los que son coneguts. Enriquesís de longa aquel fons documentari e cèrca de crompar totes los documents publicats en lenga nòstra.
Las colleccions que Lo CIRDÒC n’assegura la conservacion e lo catalogatge, s’estructuran en cinc departaments. La bibliotèca (imprimits, libres, fons ancian), las revistas e periodics, la sonotèca e lo fons musical, l’iconotèca, la vidèo-filmotèca.

1. La bibliothèca
La lenga e la cultura occitana i tenon tota la plaça, amb totes los dialèctes e las diferentas grafias. Totas las formas d’expression escricha i son representadas : poësia, teatre, roman, conte, assages, estudis critics… Aqueles obratges, redigits en occitan per la màger part, mas tanben en francés e dins d’autras lengas, testimònian de la vitalitat de produccion editoriala occitana long dels sègles e atèstan que de personas del mond entièr prèsan la lenga occitana.
Totes los periòdes de la lenga s’i costejan. De la poësia lirica dels trobadors fins a la literatura occitana mai contemporanèa. Trobarem de literatura occitana per mainatges, los tèxtes de la reivindicacion occitana de las annadas setantas, l’istòria del catarisme, de tèsis de doctorat, lo folclòr, de bendas dessenhadas, la revòlta dels vinhairons en 1907 o l’istòria de la crosada contra los occitans, de diccionaris e de gramaticas de tota mena, de metòdes per aprene de parlar en occitan, e mai d’obratges a prepaus dels espòrts o jòcs dels paises occitans, d’obratges de gastronomia etc.
De que acontentar totas las curiositats : la del neofit, del detentor de cultura occitana de familha, dels mainatges que descobrisson lo mond meravilhós de la lectura, dels collegians e liceans que preparan un expausat, dels estudiants o futurs ensenhaires, dels cercaires, dels afogats de la lenga occitana…
Qualques exemples ?
Lo CIRDÒC vos pòt far descobrir una edicion anciana e rara de Obros e Rimos Provenssalos de Loís Bellaud de la Bellaudièra publicada a Marselha en 1595, o los escriches politics de Robèrt Lafont, de Felix Castan o de Loís Bayle, lo grand poëma Mirèio de Frederic Mistral (e de reviradas dins mantunas lengas a mai lo japonés), los contes de Gasconha recampats pel Joan Francés Blader, l’istòria de la musica occitana de Marcèl Carrières o Joan Larzac, Beline de Miquèu de Camelat, d’edicions criticas del Roman de Flamenca (revirat dins mantunas lengas) tan coma l’òbra de Max Roqueta, los Fors e Costumas de Bearn, un cors d’occitan aranés, la descripcion del jòc de bala al tambornet o la Lectura politica de la Bíblia per Joan Larzac.
Cadun pòt consultar en linha sul sit www.locirdoc.fr la bibliografia del fons del CIRDÒC, per çò qu’es ja catalogat.

2. Revistas e periodics
Lo fons dels periodics caup mai de 1 700 títols. Recampa l’essencial de las colleccions del domeni occitan. S’i tròban las nombrosas publicacions periodicas en lenga d’òc. Un centenat de publicacions en occitan intran regularament dins lo fons del CIRDÒC. Publicadas per Occitània tota (Reclams de Biarn e Gasconha, Lo Bornat dau Perigòrd, Prouvènço aro, occitans !, etc.) o a l’estrangièr (Oc Sulpic, bulletin de l’Association Occitane du Québec par exemple).
De publicacions periodicas dins d’autras lengas que tractan del domeni occitan per l’istòria, l’etnologia, lo folclòr, la lingüistica, la sociologia i prenon plaça tanben, coma Patrimòni.

3. La Sonotèca e lo Fons musical
Lo CIRDÒC ten una polida colleccion de disques en vinil de l’edicion fonographica occitana. Apara tanben de caissetas àudio, de disques compactes. Aquò va de la musica inspirada per las òbras dels trobadors fins a la cançon contemporanèa. Trobarem gaireben 1 600 títols disponibles que fan un patrimòni que, s’es pas exaustiu, demòra unic a l’ora d’ara.
Aqueles registraments testimònian de la vitalitat occitana. Los primièrs registraments de Gui Broglia, Martí, Patric, Beltrame o Maria Roanet i son, mas tanben lo primièr registrament de l’opèra en occitan Daphnis e Alcimadura del narbonés Cassanea de Mondonville (sègle 18en). Los mainatges pòdon escotar de disques e de caissetas de cants, comptinas o contes còp e còp acompanhats d’un libreton que prepausa los tèxtes.
Las particions de musica, n’i a un milierat mai o mens, son de mantun genre. Podèm mencionar los nadals lengadocians, gascons e provençals, amb Nicolau Saboli (sègle 17en) o los Noëls de Notre Dame des Doms d’Avinhon. S’i atròban de particions de compositors coma lo provençal J.-J. Mouret, los lengadocians Estève Moulinièr o Mondonvila, Deodat de Severac, o encara Marcèu-Sabin Coq.
Los documents se pòdon consultar sus plaça. Lo CIRDÒC ne pòt prestar a domicili al mond que son abonats. A saber que los documents mai rars o mai fragils sortisson pas de l’establiment. Los disques o caissetas se pòdon escotar dins l’espaci previst al CIRDÒC.

4. L’iconotèca
Lo CIRDÒC prepausa a la curiositat publica un fons iconografic de 8 000 imatges en diapositivas o en fotografias. Las consultar quièr un rendetz-vos prealable. La reproduccion s’autorisa pas que pels documents liures de dreches.
Mai de 3 500 afichas del domeni occitan se pòdon consultar o estudiar. Afichas de VENTADORN, de las manifestacions « gardarem lo Larzac », afichas ancianas, afichas de concèrts…
Lo fons de las cartas postalas ten mai de 2 000 cartas ancianas o contemporanas.

5. Lo multimèdia
Lo CIRDÒC deten un fons de films, vidèos e DVD. Lo fons multimèdia compta 700 títols que contan lo domeni occitan.
Lo CIRDÒC pòt far descobrir a totes los publics la lenga occitana d’ièr e d’uèi. Per aisir l’accès del public als tresaurs culturals aparats, Lo CIRDÒC, dobrís en 2009 un portal Internet, La Pòrta d’òc : www.laportadoc.eu. Cal saber que de cercaires venon d’Universitats del mond entièr (Alemanha, Canadà, Estats Units, Anglatèrra, Japon) per estudiar de documents al CIRDÒC a Besièrs.

CIRDÒC
14 place du 14 juillet Espace Duguesclin
B.P. 180
34503 Béziers cedex
Tél. 04 67 11 85 10
www.locirdoc.fr
info@cirdoc.fr